12 de des. 2017

Fa 350 anys que les relíquies de santa Sabina van passar per Osona cap a Olot

La història de l’arribada de les relíquies de santa Sabina a Olot cal contextualitzar-la degudament. Feia un segle que el Concili de Trento (1545-1563) havia promocionat la devoció als salts i a les seves relíquies en una època en la qual s’havien redescobert les catacumbes de Roma. Aleshores, tota resta trobada en els antic cementiris cristians de suposava pròpia d’un/a màrtir que havia mort a mans dels botxins pagans i en  defensa de la seva fe. Era, també un moment en el qual els falsos cronicons escampaven les notícies inventades de les adscripcions territorials de sants imaginats. Si aquests tres fets, a més, coincidien amb l’anomenada petita edat de gel de contrastos climàtics (episodis de pluja combinats amb llargues sequeres) aleshores sense explicació científica apareix una increment fervorós de la necessitat de cercar i trobar intercessors amb la divinitat. S’obria el període en el qual cada parròquia catalana era receptora de relíquies sacres que, ben aviat, van esdevenir protectores de la comunitat que les acollia.
Olot havia intentat fer-se amb relíquies de sant Prim i sant Felicià, venerats a Besalú des de l’alta edat mitjana. En època de l’abat de Sant Pere de Besalú, Benet de Fontanella, nascut a Olot el 1575, la ciutat va estar a punt d’aconseguir-les. L’oposició dels monjos de Sant Pere i la interve3nció del bisbat de Girona i, fins i tot el Vaticà, va impedir la cessió (1). Dècades després, finalment, l’església de Sant Esteve d’Olot acolliria unes relíquies. Això passava a finals de 1667.

El relat de l’arribada d’aquestes restes a Olot es troba en un curiós llibret signat per Joseph Saderra titulat “Noticias de la translació de las relíquies de la gloriosa santa Sabina desde Roma á Olot” imprès a Olot a la Imprenta y llibreria de Joan Bonet el 1885 fa un detingut comentari. Uns mesos, abans aquesta narració va ser publicada  al periòdic La Veu del Montserrat, del 7, 14 i 21 de juny de 1884, en diversos articles que, sense signar, duien el títol de “Relació curiosa y edificant de la tanslació de las relíquies de Santa Sabina á Olot”.

Aquesta narració, segons els mateix Josep Saderra esmenta a la secció preliminar, es devia a un manuscrit del ciutadà barceloní resident a Olot, Esteve Maure i que hauria estat preservat a la biblioteca del caputxí Antoni Boneu d’on hauria anat a parar a la família vigatana d’Antoni Espona que l’hauria cedit a la Confraria de santa Sabina.

D’aquest opuscle ja se’n va fer ressò Josep Murlà i Giralt en un interessant article a La Comarca d’Olot, el 28 d’agost de 2014 titulat “Santa Sabina, l’altra patrona d’Olot” (que podeu gaudir clicant a sobre) sobre la santa i on podreu contextualitzar els fets que es descriuen. Anteriorment, de santa Sabina, també el podeu llegir a la pàgina personal de Miquel Puig Reixach que, el diumenge, 13 de juliol de 2014, va encapçalar  “Fal·lera per les relíquies”.

Llegiu l'esmentat opuscle en allò que fa referència al viatge per Osona, tot seguint el camí ral, fins a Olot:





1 Flórez, Enrique. España sagrada. Madrid: Imprenta  de Don José del Collado, 1832, t. XLV, t. LXXXVIII, p. 140